Tot i ser un compositor que actualment viu a l’ombra dels dos grans compositors barrocs (J.S. Bach i G.F. Haendel), Telemann fou en la seva època un dels compositors més importants del món, superant en alguns moments la fama del mateix J. S. Bach. 
Nen prodigi, a l’edat de 10 anys havia après a tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de tecla de manera completament autodidacta. Als 12 anys escriví la seva primera òpera (Segismundus) i tot i la insistència de la seva mare a que es dediqués a d’altres carreres Telemann va aconseguir forjar-se una esplèndida formació musical paral·lela als seus estudis de dret.

​


El catàleg de Telemann és impressionant i consta entre els més amplis de la història de la música (de fet, és probablement el més enorme registrat). Se li imputen més de 3000 obres entre les quals hi ha 15 misses, 50 passions, una vintena d’òperes, prop de 100 concerts per a orquestra, unes 150 sonates per a diferents instruments i més d’un miler de cantates. La sobredimensió de la seva producció ha fet que de vegades se’l consideri un compositor superficial i propens a seguir la moda imperant, però cal saber que la seva música meresqué l’admiració d’importants teòrics de la seva època per la seva expressivitat i harmonia.

​


És evident que sense la seva llarga vida (86 anys) Telemann no hagués pogut escriure tanta música, però aquesta longevitat li permeté, a més, conèixer grans compositors i experimentar tot un canvi d’època. Telemann nasqué quatre anys abans que Bach i morí quan Haydn ja tenia 35 anys. Això vol dir que va néixer dins la primera època del barroc, va madurar durant el barroc ple, i va viure els seus últims 17 anys dins del primer classicisme.