No ens ve de nou: ja fa uns anys que sentim “l’emoció, la inclinació viva, vehement de l’ànima” de la que parla la definició del diccionari per fer d’allò que ens agrada -cantar- un projecte seriós, participatiu i de qualitat artística i musical.  

​

Els primers anys van ser en el paper d’un cor més dels participants en projectes simfònics de la mà de les orquestres professionals Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Orquestra Simfònica del Vallès, i amb la complicitat de diferents cors de tota Catalunya; després vam fer el pas de liderar un projecte impulsat íntegrament per nosaltres, si bé amb la mateixa intenció i filosofia que ens havien acompanyat fins aleshores. Els fruits van ser el poder apropar a la ciutat d’Igualada i altres importants escenaris del país obres cabdals i de gran envergadura del repertori simfonicocoral, que no haurien estat a l’abast, ni musicalment ni econòmicament per a elles. O el poder gaudir -i comptar entre el nostre repertori- d’obres com el Rèquiem de Mozart, el Rèquiem de Fauré, la Passió segons Sant Joan de Bach o Un rèquiem Alemany de Brahms. Vam abordar aquella empresa amb la il·lusió, l’entusiasme i el desig de participar en un esdeveniment cultural i artístic enriquidor, on alhora hi participàvem tant a nivell musical com organitzatiu, dotant el projecte d’un valor musical i cultural, però també social i territorial. I vam contribuir així a fer visible i engrandir una de les expressions musicals i associatives més esteses en el nostre país: la del món coral. 

​

Vam anar fent passes amb la nostra Gira de Concerts de Setmana Santa: Stabat Mater de Haydn, Rèquiem en Do M op. pòstum de Gounod, Rèquiem en sol m de Cimarosa... Obres algunes que s’interpretaven per primer cop a Catalunya, o que es descobrien i sorprenien al públic, en el nostre afany d’anar més lluny. Igualada, Terrassa, Basílica de Montserrat, Festival de Música Religiosa de Vic…

​

Les associacions, les institucions neixen, creixen i existeixen, gràcies a la passió amb la qual la gent treballa per elles, aquella passió que ens inunda l’ànima quan s’aconsegueixen fites, aquella passió que ens impedeix quedar-nos tranquils, i ens fa tenir dia a dia majors inquietuds i nous projectes. Aquella passió que funciona como un combustible invisible i encén les guspires en el cor de les persones. 

​

Seguim tenint aquesta passió. Potser per això, aquest cop, fins i tot el títol de l’obra ens delata.