Passiflora, la flor de la Passió

​

Passiflora, nom donat per Linneo el 1753 a aquest gènere de plantes, prové del llatí flos passionis que significa literalment «flor del sofriment» o «flor de la Passió» en al·lusió a la Passió de Crist, ja que els primers missioners jesuïtes a Amèrica -d'on és originària la planta- van voler veure els instruments utilitzats durant la Passió en les diferents parts que conformen aquestes flors.

​

L'aparença de la flor, similar a una corona d'espines, va induir aquells missioners a denominar-la així. Les puntes de les fulles, punxegudes, van ser preses per representar la llança Sagrada. Els circells representen els fuets utilitzats en la flagel·lació de Crist. L'ovari en forma de calze representa el Sant Grial. La seva estructura pentarradial va rebre una interpretació teològica, amb els cinc pètals i cinc sèpals simbolitzant als deu apòstols (dotze, menys Judes Iscariot i Pere), mentre que els cinc estams representarien els cinc estigmes o ferides de Crist. Finalment, els tres pistils correspondrien als claus de la creu.

​

La flor de la passió va estar envoltada de llegendes des del principi. Passà a la història en ser designada com la Flor de Crist pel Papa Pau V, en reconèixer aquesta similitud simbòlica entre els seus elements i els signes de la Passió de Jesús. Seria el missioner S. Parlasca, el 1609, el primer a propagar dibuixos de la planta, fent referència a una visió que va tenir en observar-la: «Les llàgrimes vessades per Maria Magdalena a la mort de Crist en caure a la terra van ser les llavors de la passionaria».

​

​