Les flors de Telemann

​

L’amor a la natura va ser un tema recurrent a la vida de Telemann. El compositor va posar música a diversos poemes sobre la natura del poeta i senador de la ciutat d’Hamburg, Barthold Hinrich Brockes, descrivint la immanent presència de Déu a cada racó de la natura.

​

Telemann va conèixer de primera mà el cultiu de les plantes quan ell mateix feia concerts a cases i jardins d’estiu pertanyents als rics ciutadans hamburguesos -els més colorits i exòtics, els millors. Amb el pas dels anys, ell mateix adquiriria un jardí i viuria l’experiència de l’intercanvi de bulbs de flors amb personalitats com Friedrich Armand von Uffenbach, Georg Friedrich Haendel o Johann Georg Pisendel.

​

Des del 1740 Telemann va desenvolupar una passió pel cultiu de flors. El músic i jardiner va escriure:

“Si això (la música) és de fet el meu terreny i arada, i és per a mi la primera ocupació, des de fa un any i mig l’he maridat amb el meu especial amor per les flors: totes dues formen part de la meva felicitat.”